Todas las noticias de la prensa española, en un solo sitio

Portar Sánchez a la presó, més penes per ultratjar Espanya i quotes d’immigrants a les aules: així és el programa de Vox (se abre en una pestaña nueva)

El programa electoral de Vox per al 29-N reflecteix l’evolució estratègica que han fet els de Santiago Abascal des del 2023. Entre les 115 propostes que recull el document que han presentat per als comicis de 2026, n’hi ha que sobresurten en duresa respecte a la resta de partits, especialment en matèria d’immigració. Però en comparació amb el programa electoral de fa tres anys i mig, la formació d’extrema dreta ha fet desaparèixer o ha maquillat algunes de les mesures que més havien escandalitzat, com ara les que fan referència al català o a l’autogovern de Catalunya, així com en matèries tan sensibles com l’avortament o l’eutanàsia. Un plantejament que s’emmarca en l’aposta per projectar una imatge més institucional i menys amenaçadora que fa uns anys i per adaptar el to a l’escenari d’un hipotètic govern amb el PP a l’Estat.

El carrer en flames o la ‘Casa en flames’? (se abre en una pestaña nueva)

Dimecres les televisions adaptaven la seva programació als serveis mínims de la vaga general. Al vespre el 3CatInfo ja va començar a informar dels primers aldarulls a Barcelona. Toni Cruanyes va continuar en el Telenotícies amb l’evolució dels fets. El presentador, per cert, es va haver de disculpar per una captura de pantalla d’una piulada de Salvador Illa que van emetre durant la roda informativa del 3CatInfo. Hi van afegir la resposta d’un usuari anònim menyspreant el president. La poètica del karma. Illa va carregar contra TV3 a les xarxes fa setmanes, i dimecres la cadena relliscava incomprensiblement emetent un tuit que menystenia el president. En el clímax dels aldarulls a Barcelona, Cruanyes s’acomiadava amb una frase gens innocent: “Ens veiem obligats a deixar aquí aquest Telenotícies ”. Obligats per qui o per què? Per la vaga? Per la direcció? Per la manca de previsió? El periodisme és un dret essencial compatible amb el dret de vaga. Com si fos un acudit, ens deixaven (també al 3CatInfo) amb la pel·lícula Casa en flames mentre el centre de Barcelona cremava.

És fals que et puguin cobrar les urgències mèdiques si vas a una altra comunitat autònoma, com diu Vox (se abre en una pestaña nueva)

El diputat de Vox José María Figaredo ha explicat que la seva dona va anar a urgències a Andalusia, tot i estar empadronada a Madrid, i que dos mesos després va rebre una factura de la sanitat pública andalusa “perquè no va portar la targeta de Madrid”, segons ha relatat al pòdcast Quorvm podcast . A partir d’aquesta anècdota familiar, Figaredo ha qüestionat el funcionament del sistema sanitari i ha denunciat que les administracions no saben si una persona té cobertura. “És una vergonya. En quin país estem?”, ha exclamat.

"Com podia continuar estimant la meva mare sense que ella em destruís?" (se abre en una pestaña nueva)

Als 35 anys, i gràcies a l’èxit immediat de la novel·la El déu de les petites coses (1996; en català, a Amsterdam), l’escriptora i activista Arundhati Roy (Shillong, 1961) va aconseguir “la independència econòmica”. Des de llavors, la seva trajectòria ha continuat amb una única divisa, que deixa anar amb un somriure murri: “Faig el que em dona la gana”.

Política, el butlletí setmanal per entendre com es prenen les decisions (se abre en una pestaña nueva)

"És la conspiració criminal més gran, costosa i mortal de la història dels Estats Units" (se abre en una pestaña nueva)

Ha estat corresponsal del New York Times a la Casa Blanca i a Nova Delhi, i reporter, al mateix diari, del sector farmacèutic. Com a símbol de com entén ell la professió, no té fotografia al WhatsApp. Diu que no importa ni el seu nom ni el seu rostre: només les històries que explica. Moltes d’aquestes històries han tingut conseqüències importants, com el reportatge que va conduir a la Sunshine Act, la llei que obliga les farmacèutiques a fer públics els pagaments a metges. Una de les grans companyies del sector, Johnson and Johnson, es va convertir, en les seves pròpies paraules, en una “obsessió”. Volia investigar les seves males pràctiques i va acabar deixant el diari i l’actualitat per abordar-ho, a fons, en un llibre. El resultat és No more tears , traduït al castellà per Capitan Swing com No llores más. Los oscuros secretos de Johnson & Johnson .

Collboni s'alia amb el Consorci de la Zona Franca per salvar el centre comercial abandonat de la Vila Olímpica (se abre en una pestaña nueva)

El centre comercial abandonat de la Vila Olímpica veu la llum al final del túnel. L’Ajuntament de Barcelona ha trobat finalment en el Consorci de la Zona Franca un aliat per acabar amb la incertesa d’aquest espai clau del barri, que fa anys que s’està deteriorant. Tal com ha avançat l’ARA, el consell plenari del Consorci ha avalat aquest dijous la presentació d’una oferta vinculant a Mercasa –l’empresa pública estatal que gestiona el centre– per adquirir el centre per 18,6 milions d’euros.

"Vam decidir treure tota la merda i que, en un minut i mig, la gent pogués entendre què ens passa" (se abre en una pestaña nueva)

El salt endavant experimentat en el disc No t'ho desitjo mai (Montebello, 2026) és considerable i consolida l'aposta per l'indie rock del grup barceloní Al·lèrgiques al Pol·len. Atentes al present musical internacional, proposen un àlbum conceptual que comença amb la possibilitat del final d'una relació, però que també recorre els carrers de Barcelona i les habitacions del desig, i dona espai a la ràbia contra els estereotips que les han acompanyat. De tot plegat, i també de la complicitat amb bandes com Remei de Ca la Fresca, La Ludwig Band i Dan Peralbo i el Comboi, en parlen Maria Riba i Joana Subirats, teclista i guitarrista del sextet que completen Berta Batiste (bateria), Emma Dotres (guitarra), Marina Rico (veu) i Ona Salabert (baix).

Nou escàndol sexual d'un còmic britànic: acusen David Walliams de depredar menors (se abre en una pestaña nueva)

Una investigació del diari The Guardian i la cadena ITV News assenyala el popular còmic britànic David Walliams com a depredador sexual, amb preferència per noies molt joves, incloent-hi menors. Segons les acusacions, hauria pressionat per obtenir sexe per part de diverses companyes de feina al llarg dels anys i cometia actes de grooming amb noies joves: establir converses d'amistat aprofitant la seva posició –d'edat i estatus– per portar-les de seguida al terreny sexual. Una de les noies que els mitjans mostren com a testimoni tenia només quinze anys quan l'humorista li va preguntar si encara era verge.

Com netejar i coure rovellons: la recepta de l'Ada Parellada (se abre en una pestaña nueva)

Arribem a casa amb el cistell ple de rovellons. I ara què? La cuinera Ada Parellada ens explica com netejar-los i com conservar-los.

Bo social elèctric: qui el pot demanar i com aconseguir-lo (se abre en una pestaña nueva)

Les famílies nombroses amb el títol vigent, les llars amb alguna persona beneficiària de l’ingrés mínim vital (IMV), les persones o unitats de convivència amb rendes per sota dels límits establerts i els pensionistes que cobren la pensió mínima de jubilació o d’incapacitat permanent poden sol·licitar el bo social elèctric .

«Sense la meva terapeuta no sé com hauria transitat per l'èxit d''El 47'» (se abre en una pestaña nueva)

Fa dos anys va pujar a El 47 i des de llavors no ha deixat de circular pel cinema. El seu viatge de debut va ser també el de la consagració. La vocació venia de lluny i la projecció sembla ara infinita. Estrena Ruega por nosotras , la pel·lícula de Daniel Monzón que denuncia una nova vergonya del franquisme: el Patronato de Protección de la Mujer, una institució on es tancava i es maltractava dones considerades conflictives o rebels. Sòlid cinema social amb el rostre lluminós d’aquesta dona de 22 anys empàtica, analítica i combativa.