Como Casals, Jordi Savall ha interpretado en directo El cant dels ocells . En su caso, con viola de gamba. La última vez fue en La Revuelta de David Broncano. Pero el crítico musical de este diario Jordi Maddaleno va más lejos al subrayar coincidencias. Para él, es llamativo y enriquecedor que Catalunya atesore dos maestros globales obsesionados en promover la paz y el diálogo intercultural a través de la música que, además, lo hacen con el mismo instrumento, ya que la viola es un antecedente del violonchelo. Seguir leyendo...
La candidata estatal del Front Ampli demana distingir els petits propietaris i els especuladors i assegura que la millor manera d'evitar les ocupacions "és expropiar els pisos buits dels bancs i fons d'inversió"
El president del govern espanyol defensa el canvi d'opinió amb l'amnistia de l'1-O i admet que l'esquerra no ha prestat prou atenció a la integració dels migrants
Les últimes enquestes suggereixen que Alberto Núñez Feijóo podrà governar amb Vox, però probablement ho farà perdent una bona palada d’escons, la qual cosa és un fracàs personal evident. Els mitjans de dretes que, malgrat tot, recelen dels d’Abascal, ara intenten posar el fre de mà i ajudar el candidat popular, després d’haver alimentat la bèstia durant tota la legislatura. Això explica la portada de l’ Abc d’aquest divendres, primer dia de campanya, on es veu ben gran una fotografia d’Alberto Núñez Feijóo estrenyent la mà de Jordi Wild i el titular “Una campanya amb regles noves”. Tot plegat, esclar, és una excusa per subratllar que el líder del PP va deixar-se examinar pel youtuber , mentre que Abascal va anul·lar el seu compromís amb excuses peregrines i gallinàcies. Feijóo protagonitza també la portada de La Razón , que també li és molt afí, però no la d’ El Mundo . I no és casualitat: el diari més escorat cap a les posicions de Vox s’estima més no fer créixer les expectatives dels populars i opta per a la seva primera pàgina per una fotografia ni més ni menys que de Begoña López. És a dir, de l’enemic. Un dia més, el rotatiu s’erigeix en exemple de mitjà emocional que mou els seus lectors no amb la força de les informacions o dels arguments, sinó de l’odi. Perquè aquesta i no cap altra és la reacció que volen suscitar en els seus lectors quan pinten de vermell socialista la seva portada. Si tu no hi vas, ells es queden.
Aquesta setmana al “Catakrac”, els alumnes de l’Escola Laia impulsen una campanya per reciclar aparells electrònics i donar-los una segona vida. Al ‘Meteokrac’, en Jordi Montserrat ens explica com es formen les pluges torrencials amb un experiment molt visual. Amb motiu dels 15 anys del “Catakrac”, recuperem aquest reportatge de la nostra ‘Caixa dels records’. […]
Si abans eren les persones les qui anaven a buscar les notícies, ara són les notícies les qui van a buscar les persones. És un dels efectes de l’ scroll , l’acció de lliscar la pantalla del mòbil per continuar consumint més i més contingut. Aquest gest –sovint inconscient– s’ha estès al funcionament de les principals xarxes socials i descriu la rutina de gran part de la població, com l’Arnau, de 21 anys, que s’hi passa “tres hores al dia”, diu sorprès d’ell mateix. L’aplicació pionera d’aquest nou paradigma és TikTok, que va començar difonent balls o reptes virals, però que ara, amb milers de milions de descàrregues arreu del món, ja ofereix vídeos d’actualitat política. En tan sols tres anys, el nombre de joves d’entre 18 i 24 anys que prefereixen aquesta plataforma per informar-se sobre política s’ha quadruplicat fins al 23% a Catalunya, segons el baròmetre d’opinió política del CEO d’aquest octubre, en detriment d’Instagram i X (Twitter), que han baixat 7 punts. Però aquest fenomen no és exclusiu dels més joves: un de cada tres catalans s’informa via xarxes socials, a través de creadors com Jordi Wild, Vito Quiles i Inés Hernand.
A diferència de les entrevistes als mitjans de comunicació tradicionals, on els equips de campanya dels partits acostumen a demanar celeritat als periodistes, els principals candidats a la presidència d’Espanya —Pedro Sánchez, Alberto Nuñez Feijóo i Ada Colau— han donat dues hores d’entrevista al ‘youtuber’ manresà Jordi Wild. L’únic que no ho ha fet ha estat Santiago Abascal, líder de Vox, que va fer-se enrere hores abans de gravar l’entrevista al·legant discrepàncies amb la gestió de les entrevistes als candidats polítics després d’haver passat per La Revuelta de TVE. ¿Quins titulars han deixat? En un format més distès, Feijóo ha parlat del fet de no saber anglès, Pedro Sánchez de la seva relació amb el Procés i Ada Colau ha reflexionat sobre les raons que l’han portat ara a fer el pas a la política espanyola. Tot i que no s’han gravat aquest divendres, les tres entrevistes s’han publicat seguides avui al matí.
Vaig patir molt en veure com el líder de Vox es menjava amb patates el presentador de la cadena pública. Era com una versió actualitzada del llop i la caputxeta. Broncano és actor, presentador i còmic. No és periodista i no domina un gènere dels més difícils de l’ofici, com és l’entrevista. Abascal va enredar com va voler Broncano. El mateix presentador es va adonar que l’estaven torejant i, a mesura que avançava l’entrevista, se’l veia cada cop més incòmode. Vox ha explotat aquesta victòria fins al punt de no tenir-ne prou i acusar RTVE de retallar el programa intencionadament per censurar respostes essencials d’Abascal. La feina d’edició és fonamental en l’ofici periodístic, sigui en premsa, ràdio o televisió. Els continguts tenen una limitació en l’espai i en el temps. És feina del periodista seleccionar les parts que considera més importants o més interessants. Posar en dubte aquesta feina ha servit a Abascal per suspendre a darrera hora l’entrevista que havia compromès amb el programa del youtuber Jordi Wild. Una excusa molt barroera perquè Wild emet íntegres les entrevistes gràcies al format pòdcast de les xarxes. Jordi Wild ha acusat Abascal de «cagar-se a sobre». El youtuber feia dies que preparava l’entrevista i tenia preparat un equip de periodistes per desemmascarar les mentides que pogués aviar el líder de Vox durant el programa. Al torero Abascal li ha fet por el Miura Wild. Tot això ha passat abans de començar la campanya electoral del 29N, que comença oficialment avui. Estarem distrets. Leer más
Jordi Hereu, cap de llista del PSC per Barcelona, ha dit que el 29-N seran unes eleccions "històriques " i que serviran perquè Catalunya "certifiqui la nova presidència de Sánchez al proper govern d'Espanya". "No hem vingut a parar el cop, estem aquí per dir que amb la mobilització de la gent la victòria socialista a Catalunya farà possible la victòria a tot Espanya", ha deixat clar el candidat per Barcelona. Ha volgut deixar clara la disjuntiva d'aquestes eleccions. "O Sánchez o Feijóo amb Abascal" , ha indicat, i ha insistit que amb els socialistes està garantida "la convivència, les pensions i més i millor treball". "Davant tenim els que representen la destrucció de model de prosperitat compartida, amb ells les pensions estan amenaçades", ha afirmat. També, com altres dirigents, ha tancat files amb CCOO i UGT , atacats pel PP arran de la vaga general. Política El PSC guanya, ERC es dispara i Vox fa el sorpasso al PP a Catalunya, segons el CIS Lluís Girona Boffi
L’arronsada de Santiago Abascal amb Jordi Wild ha seguit dominant aquella entelèquia que en diem “la conversa” i que és el resultat de filtrar les pulsions humanes més primàries a través d’algoritmes turboeficients per mantenir-nos enganxats a la pantalla en l’actual paradigma de l’economia de l’atenció. Com que alguns dels estrímers més influents –AuronPlay, El Chokas– han criticat el líder de Vox, la fatxosfera ha reaccionat en tromba per mirar de minimitzar danys fent brollar la seva habitual tinta de calamar –volia escriure una altra substància, però no són hores– per estendre el dubte. Així, múltiples perfils han llançat el rumor o han repiulat que l’equip de campanya de Pedro Sánchez va visitar Jordi Wild per preparar conjuntament l’entrevista a Abascal. Un vídeo d’Intereconomía amb la mateixa tesi també anava apareixent aquí i allà, fervorosament compartit, tot i l’absència de cap prova que sustentés la tesi.
El fricandó viu una edat d’or a la restauració. Si fa uns anys ens lamentàvem que estava en perill d’extinció, avui es podria dir que és un plat popular a les cartes dels restaurants, tal com es creu que ho va ser a les cases en el segle XVIII. D’aquest temps data el receptari Avisos i instruccions per lo principiant cuiner , escrit en un convent franciscà, en què es recollien les receptes que cuinava el poble, i el deixava per escrit perquè, aleshores la tradició culinària a les cases passava de mares a filles, i per aquest motiu els homes que entraven als ordes religiosos ho escrivien, per recordar una saviesa que ells no havien rebut a casa. Avui, tant Jordi Vilà, dels restaurants Alkímia i Alkostat, com Albert Adrià, de l’Enigma, i el Bar Milagros el tenen a la carta i el reivindiquen.
Como Casals, Jordi Savall ha interpretado en directo El cant dels ocells . En su caso, con viola de gamba. La última vez fue en La Revuelta de David Broncano. Pero el crítico musical de este diario Jordi Maddaleno va más lejos al subrayar coincidencias. Para él, es llamativo y enriquecedor que Catalunya atesore dos maestros globales obsesionados en promover la paz y el diálogo intercultural a través de la música que, además, lo hacen con el mismo instrumento, ya que la viola es un antecedente del violonchelo. Seguir leyendo...
Gairebé 400 episodis de pòdcast després, un veí del Bages podria tenir a les mans una de les claus per connectar amb el vot jove de les pròximes eleccions generals. Jordi Wild, o Jorge Carrillo de Albornoz Torres (Manresa, 1984), ha convertit The Wild Project en un dels pòdcasts de referència de l’ecosistema digital en castellà. Ara, pocs dies abans dels comicis, el creador de contingut ha aconseguit que Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo i Ada Colau acceptin passar pels seus micròfons. Tot i que estava previst que Santiago Abascal també se sotmetés a les preguntes del manresà, el líder de Vox va declinar l’entrevista després de passar per La revuelta , de David Broncano. Les tres entrevistes restants es publicaran en les pròximes hores, en una aposta que situa un youtuber al centre de l’estratègia comunicativa dels principals candidats a la Moncloa.
Silenciar…Descansar…
ℹNo se pudieron leer los feeds de Melilla Hoy, Granada Digital, Gasteiz Hoy, La Marina Plaza, El Bierzo Digital, OKDiario. El resto de medios se actualiza con normalidad.
