9 noticias
La candidata estatal del Front Ampli demana distingir els petits propietaris i els especuladors i assegura que la millor manera d'evitar les ocupacions "és expropiar els pisos buits dels bancs i fons d'inversió"
El president del govern espanyol defensa el canvi d'opinió amb l'amnistia de l'1-O i admet que l'esquerra no ha prestat prou atenció a la integració dels migrants
“Un home val el que val la seva paraula”, va piular Javier Ortega Smith en un dard contra els seus excompanys de partit que acumula més de 940.000 visualitzacions. És la ressaca de la decisió de Santiago Abascal de no participar en la ronda d’entrevistes de Jordi Wild . L’entorn de Vox ha intentat contrarestar aquesta i altres crítiques escampant que Wild havia fitxat verificadors d’esquerres per posar en dubte les paraules d’Abascal. Alguns seguidors extremistes fins i tot han fet circular noms i fotos dels possibles verificadors apuntant, per exemple, a Carles Tamayo i Rocío Vidal (coneguda com la Gata de Schrödinger). No eren ells. La narrativa electoral no té per què ser raonable, només ha de convèncer els possibles votants.
Les últimes enquestes suggereixen que Alberto Núñez Feijóo podrà governar amb Vox, però probablement ho farà perdent una bona palada d’escons, la qual cosa és un fracàs personal evident. Els mitjans de dretes que, malgrat tot, recelen dels d’Abascal, ara intenten posar el fre de mà i ajudar el candidat popular, després d’haver alimentat la bèstia durant tota la legislatura. Això explica la portada de l’ Abc d’aquest divendres, primer dia de campanya, on es veu ben gran una fotografia d’Alberto Núñez Feijóo estrenyent la mà de Jordi Wild i el titular “Una campanya amb regles noves”. Tot plegat, esclar, és una excusa per subratllar que el líder del PP va deixar-se examinar pel youtuber , mentre que Abascal va anul·lar el seu compromís amb excuses peregrines i gallinàcies. Feijóo protagonitza també la portada de La Razón , que també li és molt afí, però no la d’ El Mundo . I no és casualitat: el diari més escorat cap a les posicions de Vox s’estima més no fer créixer les expectatives dels populars i opta per a la seva primera pàgina per una fotografia ni més ni menys que de Begoña López. És a dir, de l’enemic. Un dia més, el rotatiu s’erigeix en exemple de mitjà emocional que mou els seus lectors no amb la força de les informacions o dels arguments, sinó de l’odi. Perquè aquesta i no cap altra és la reacció que volen suscitar en els seus lectors quan pinten de vermell socialista la seva portada. Si tu no hi vas, ells es queden.
Si abans eren les persones les qui anaven a buscar les notícies, ara són les notícies les qui van a buscar les persones. És un dels efectes de l’ scroll , l’acció de lliscar la pantalla del mòbil per continuar consumint més i més contingut. Aquest gest –sovint inconscient– s’ha estès al funcionament de les principals xarxes socials i descriu la rutina de gran part de la població, com l’Arnau, de 21 anys, que s’hi passa “tres hores al dia”, diu sorprès d’ell mateix. L’aplicació pionera d’aquest nou paradigma és TikTok, que va començar difonent balls o reptes virals, però que ara, amb milers de milions de descàrregues arreu del món, ja ofereix vídeos d’actualitat política. En tan sols tres anys, el nombre de joves d’entre 18 i 24 anys que prefereixen aquesta plataforma per informar-se sobre política s’ha quadruplicat fins al 23% a Catalunya, segons el baròmetre d’opinió política del CEO d’aquest octubre, en detriment d’Instagram i X (Twitter), que han baixat 7 punts. Però aquest fenomen no és exclusiu dels més joves: un de cada tres catalans s’informa via xarxes socials, a través de creadors com Jordi Wild, Vito Quiles i Inés Hernand.
A diferència de les entrevistes als mitjans de comunicació tradicionals, on els equips de campanya dels partits acostumen a demanar celeritat als periodistes, els principals candidats a la presidència d’Espanya —Pedro Sánchez, Alberto Nuñez Feijóo i Ada Colau— han donat dues hores d’entrevista al ‘youtuber’ manresà Jordi Wild. L’únic que no ho ha fet ha estat Santiago Abascal, líder de Vox, que va fer-se enrere hores abans de gravar l’entrevista al·legant discrepàncies amb la gestió de les entrevistes als candidats polítics després d’haver passat per La Revuelta de TVE. ¿Quins titulars han deixat? En un format més distès, Feijóo ha parlat del fet de no saber anglès, Pedro Sánchez de la seva relació amb el Procés i Ada Colau ha reflexionat sobre les raons que l’han portat ara a fer el pas a la política espanyola. Tot i que no s’han gravat aquest divendres, les tres entrevistes s’han publicat seguides avui al matí.
Vaig patir molt en veure com el líder de Vox es menjava amb patates el presentador de la cadena pública. Era com una versió actualitzada del llop i la caputxeta. Broncano és actor, presentador i còmic. No és periodista i no domina un gènere dels més difícils de l’ofici, com és l’entrevista. Abascal va enredar com va voler Broncano. El mateix presentador es va adonar que l’estaven torejant i, a mesura que avançava l’entrevista, se’l veia cada cop més incòmode. Vox ha explotat aquesta victòria fins al punt de no tenir-ne prou i acusar RTVE de retallar el programa intencionadament per censurar respostes essencials d’Abascal. La feina d’edició és fonamental en l’ofici periodístic, sigui en premsa, ràdio o televisió. Els continguts tenen una limitació en l’espai i en el temps. És feina del periodista seleccionar les parts que considera més importants o més interessants. Posar en dubte aquesta feina ha servit a Abascal per suspendre a darrera hora l’entrevista que havia compromès amb el programa del youtuber Jordi Wild. Una excusa molt barroera perquè Wild emet íntegres les entrevistes gràcies al format pòdcast de les xarxes. Jordi Wild ha acusat Abascal de «cagar-se a sobre». El youtuber feia dies que preparava l’entrevista i tenia preparat un equip de periodistes per desemmascarar les mentides que pogués aviar el líder de Vox durant el programa. Al torero Abascal li ha fet por el Miura Wild. Tot això ha passat abans de començar la campanya electoral del 29N, que comença oficialment avui. Estarem distrets. Leer más
L’arronsada de Santiago Abascal amb Jordi Wild ha seguit dominant aquella entelèquia que en diem “la conversa” i que és el resultat de filtrar les pulsions humanes més primàries a través d’algoritmes turboeficients per mantenir-nos enganxats a la pantalla en l’actual paradigma de l’economia de l’atenció. Com que alguns dels estrímers més influents –AuronPlay, El Chokas– han criticat el líder de Vox, la fatxosfera ha reaccionat en tromba per mirar de minimitzar danys fent brollar la seva habitual tinta de calamar –volia escriure una altra substància, però no són hores– per estendre el dubte. Així, múltiples perfils han llançat el rumor o han repiulat que l’equip de campanya de Pedro Sánchez va visitar Jordi Wild per preparar conjuntament l’entrevista a Abascal. Un vídeo d’Intereconomía amb la mateixa tesi també anava apareixent aquí i allà, fervorosament compartit, tot i l’absència de cap prova que sustentés la tesi.
Gairebé 400 episodis de pòdcast després, un veí del Bages podria tenir a les mans una de les claus per connectar amb el vot jove de les pròximes eleccions generals. Jordi Wild, o Jorge Carrillo de Albornoz Torres (Manresa, 1984), ha convertit The Wild Project en un dels pòdcasts de referència de l’ecosistema digital en castellà. Ara, pocs dies abans dels comicis, el creador de contingut ha aconseguit que Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo i Ada Colau acceptin passar pels seus micròfons. Tot i que estava previst que Santiago Abascal també se sotmetés a les preguntes del manresà, el líder de Vox va declinar l’entrevista després de passar per La revuelta , de David Broncano. Les tres entrevistes restants es publicaran en les pròximes hores, en una aposta que situa un youtuber al centre de l’estratègia comunicativa dels principals candidats a la Moncloa.
