Infants que fan de pares: les conseqüències de créixer abans d'hora

“Tens deu anys i tothom et diu que has de cuidar la mare i tu t’ho agafes com una llei. Està tot el dia al llit, així que soc jo qui cuida el meu germà d’un any, qui li dona el menjar, qui li fa el biberó, qui es desperta a la nit per atendre’l i s’ocupa de la casa. Per a mi no era estrany; igual que feia els deures de l'escola, doncs també feia tot això”, recorda Leticia Paullada, de 37 anys, sobre les responsabilitats que va assumir durant la seva infantesa. Dos anys després que els pares se separessin, el pare de la Leticia va morir. La pèrdua va sumir la seva mare en una depressió i va tornar a consumir drogues. Va ser aleshores quan la Leticia, sense voler-ho, va passar a assumir el rol de mare.