L'habitatge escala fins al principal problema pels catalans en el darrer mandat de Sánchez

L’accés a l’habitatge s’ha convertit en menys de quatre anys com el problema més important percebut a Catalunya. Durant l’últim mandat de Pedro Sánchez, la crisi de l’habitatge ha passat d'ocupar el sisè al primer lloc dels principals problemes del país, segons els Baròmetres del CEO, i s'ha consolidat com el gran problema que perceben els catalans. Les manifestacions multitudinàries que van omplir els carrers del país durant la vaga general de l'11 de novembre ho van constatar. Actualment, ho creu el 30% dels enquestats, un consens inèdit entorn l’habitatge i que no es veia des del 2020 al voltant de la salut, en plena pandèmia; motiu pel qual capitalitzar aquesta preocupació és un factor clau per al 29-N. El Front Ampli, per exemple, ho fia tot en aquest aspecte. 

Les dades evidencien la creixen preocupació per l'habitatge, però, com ha estat aquesta evolució? L'estiu abans que Sánchez fos investit president per darrera vegada, l'any 2023, l'habitatge no ocupava ni el cinquè lloc del llistat de primers problemes dels catalans. Tot just un 8% dels enquestats pel CEO li atorgaven aquesta rellevància, a distància del problema més assenyalat, que era la insatisfacció amb la política (per a un 13%), i també se situava per darrere de temes com l’atur i la precarietat laboral (9,2% dels enquestats), la sanitat (9%) o les relacions entre Catalunya i Espanya (9,1%). És a dir, l'habitatge no entrava entre les grans preocupacions de la ciutadania. 

Ara bé, en tot just un any, la qüestió va fer el salt al primer lloc, amb un consens d'un 20% dels enquestats pel CEO la tardor del 2024. Des d'aleshores, no tan sols es manté en el primer lloc de les preocupacions dels catalans, sinó que ha augmentat el percentatge dels qui així ho consideren, fins al 30% actual. A causa de la consolidació com l'accés a l'habitatge com a principal problema -percebut- per als catalans s'han desplaçat preocupacions habituals, com l’atur o les relacions Catalunya-Espanya, ara en hores baixes. L’altra qüestió a l’alça és el fenomen migratori, que un 10% situen avui al capdavant dels problemes de Catalunya -fet que també explica l'auge de votants d'extrema dreta que auguren les enquestes per al 29-N i les estimacions per a les futures eleccions catalanes. 

Política ​CRÒNICA Espanya 29-N: la campanya més dramàtica Ferran Casas i Manresa

Qui són els catalans més preocupats per l'habitatge?

D'acord amb les dades dels baròmetres, el problema de l’habitatge ha crescut i preocupa de manera força transversal en termes de gènere, edat, lloc de residència i fins i tot simpatia de partit, si bé hi ha matisos. La població més jove, els residents en entorns urbans mitjans i grans, els votants de partits de centreesquerra i esquerra i les persones amb nivell d’estudis superiors són els més concernits per aquesta problemàtica. La inquietud també és lleugerament superior entre els homes (30,9%) que entre les dones (27,1%). 

Pel que fa al grup d’edat, la població més jove és la que més ha incrementat la seva percepció de l’habitatge com a principal problema de Catalunya. Fa encara no quatre anys només l’assenyalava un 8% (percentatge similar a la mitjana), i ara ho creu un de cada tres (el 36%) i ha esdevingut el principal problema per aquesta generació, a més distància que mai de la seva segona preocupació, que ara és la immigració (12,4%). Així i tot, la franja d’edat que més marcadament assenyala l’habitatge com el primer problema és la immediatament posterior, dels 25 als 34 anys, amb fins a un 42,6% dels enquestats. Aquí també s’ha produït un salt molt important de 26 punts respecte del 16,4% que ho pensava a l’inici de la darrera legislatura espanyola. 

L’habitatge també s’ha situat al primer lloc dels problemes principals del país al conjunt de l’Estat, tot i que més recentment. Segons els baròmetres mensuals del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), entre les darreres eleccions generals de juliol de 2023 i l’octubre del 2026, el percentatge de ciutadans que l’identifiquen com a tal ha saltat d’un 2,5% a l’actual 29,9%. Si bé és cert que l’última dada recull l’impacte de les mobilitzacions pel desnonament de Maricarmen i el veto inicial dels decrets de Sánchez al Comgrés -finalment, la diputació permanent n'ha avalat un-, la qüestió ja havia anat guanyant protagonisme, i des de juliol de l’any passat un 14% dels enquestats l’identificava com el primer problema d’Espanya, situant-la aleshores just per darrere de l’acció de govern i dels partits.