Todas las noticias de la prensa española, en un solo sitio

Portar Sánchez a la presó, més penes per ultratjar Espanya i quotes d’immigrants a les aules: així és el programa de Vox (se abre en una pestaña nueva)

El programa electoral de Vox per al 29-N reflecteix l’evolució estratègica que han fet els de Santiago Abascal des del 2023. Entre les 115 propostes que recull el document que han presentat per als comicis de 2026, n’hi ha que sobresurten en duresa respecte a la resta de partits, especialment en matèria d’immigració. Però en comparació amb el programa electoral de fa tres anys i mig, la formació d’extrema dreta ha fet desaparèixer o ha maquillat algunes de les mesures que més havien escandalitzat, com ara les que fan referència al català o a l’autogovern de Catalunya, així com en matèries tan sensibles com l’avortament o l’eutanàsia. Un plantejament que s’emmarca en l’aposta per projectar una imatge més institucional i menys amenaçadora que fa uns anys i per adaptar el to a l’escenari d’un hipotètic govern amb el PP a l’Estat.

Policies declaren que no es pot determinar si algú va intervenir en la caiguda mortal d’Isak Andic (se abre en una pestaña nueva)

Per saber com havia caigut Isak Andic d’un barranc de 100 metres a Montserrat, els Mossos d’Esquadra van fer diverses simulacions els dies posteriors. La magistrada del cas destaca en més d’un document judicial que es van fer fins a deu simulacres al lloc dels fets, a les coves de Salnitre (Collbató). Aquests informes els van fer des de la Unitat de Muntanya dels Mossos i aquest divendres, en el marc de la nova tongada de declaracions de la causa que investiga Jonathan Andic per la mort del seu pare, han declarat dos agents d’aquesta unitat. Segons fonts judicials, els mossos han afirmat que d’aquests simulacres de caiguda no es pot extreure cap conclusió clara i que tampoc es pot determinar la participació de terceres persones. De fet, aquestes ja van ser les conclusions dels seus informes i, per tant, s’han ratificat en la feina que havien fet fins ara.

El govern espanyol aprova en plena campanya “el primer pas” per revaloritzar les pensions (se abre en una pestaña nueva)

El govern espanyol, ja amb la campanya electoral en marxa, ha celebrat un consell de ministres extraordinari per fer un “primer pas” per revaloritzar les pensions a partir del 2027, tot i que encara no hi ha les xifres d’inflació del mes de novembre. Això vol dir que encara no es pot saber quan pujaran de mitjana, ja que el càlcul es fa amb les dades inflacionàries confirmades, que se sabran el 15 de desembre. De fet, la mateixa portaveu de l’executiu estatal, Elma Saiz, ha admès que la mesura efectiva es prendrà més endavant, ja que per aprovar-se es necessita una norma amb rang de llei. En tot cas, el govern de Pedro Sánchez ha volgut fer ja un anunci anticipat de les seves intencions el primer dia de campanya electoral, una manera d’exemplificar les seves prioritats si torna a governar.

“Amb la teva dansa aprenem a pregar”: U2 publica la cançó dedicada a Rosalía (se abre en una pestaña nueva)

Ja es pot escoltar The mirror maker (Rosalía) , la cançó que U2 han dedicat a Rosalía . “Trenca el vidre, què podria sortir malament? / Tossudament al servei de la seva cançó / Noia platejada, deixa’m cantar amb tu”, canta Bono en la primera estrofa d’aquest tema del seu nou disc, Carnaval de luz .

Remei de Ca la Fresca, la banda que sona diferent de tota la resta (se abre en una pestaña nueva)

“Hi ha altres grups molt més del moment que nosaltres. O que estan, no ho sé, més en boca de tothom”. Ho diu, una mica aclaparada a causa de la pregunta, Xantal Rodríguez. És la cantant i lletrista de Remei de Ca la Fresca, un combo de rock d’Arbúcies amb poc més de sis anys de trajectòria. Hi ha raons objectives que conviden pensar que, realment, no siguin la banda del moment: no toquen en cap dels quatre o cinc festivals fotocopiats i multitudinaris que poblen la nostra geografia, amb –sempre– els mateixos noms, tampoc són els escollits per representar la cervesera de torn, ni col·leccionen xifres astronòmiques de reproduccions en línia. Això sí, tenen una cosa molt millor: són diferents de la resta. Proveu de trobar algú avui dia que en aquest país maridi, com ho fan ells, la visceralitat amb l’energia, la lisèrgia, la reivindicació, el magnetisme, la insurrecció. No cal que perdeu temps de cerca: no existeix. I hi afegim la hiperactivitat, perquè potser no són el grup del qual tothom parla si ens fixem només en xifres, però comencen novembre tornant d’una minigira britànica, presentant un documental al festival In-edit, publicant un nou EP de quatre cançons i celebrant un concert a la sala gran de Razzmatazz de Barcelona. Tot això en un parell de setmanes. I ara què? Qui et dona més?

El nou repte de Kilian Jornet: cuidar els escenaris de la seva infància (se abre en una pestaña nueva)

Kilian Jornet va decidir fa temps que la seva carrera no pot limitar-se a fer curses. Decidit a deixar un llegat, va crear una fundació que treballa en diferents projectes. El darrer, ben especial, ja que afecta un escenari que coneix a la perfecció. La Fundació Kilian Jornet ha presentat un projecte, seleccionat entre 495 candidatures de 75 països, que permetrà desenvolupar durant tres anys noves actuacions de restauració, protecció i recerca científica a l’espai natural protegit de Tossa Plana de Lles-Puigpedrós, a la Cerdanya. És a dir, al Pirineu ceretà, on es va criar. Jornet es va criar al refugi del Cap del Rec de la Cerdanya, on els seus pares treballaven, fent excursions per tota la zona de la Tossa Plana de Lles, una de les que més ha canviat darrerament i que cal protegir.

El PSOE fia la remuntada a l’habitatge en el que pot ser la partida final del sanchisme (se abre en una pestaña nueva)

En una campanya electoral el més important és el relat. Del que es parla i del que no, del que se situa al centre del debat públic i del que queda arraconat. Quan el president espanyol, Pedro Sánchez, va decidir convocar eleccions anticipades el 5 d’octubre, tenia la narrativa perfecta. El desnonament de Maricarmen Abascal va ser l’espurna de l’esclat social pel dret a l’habitatge i ell va decidir reactivar les mesures legislatives que feia temps que tenia en un calaix per intentar respondre-hi. Era un win-win : si el Congrés li avalava el projecte, donava aire a la legislatura i reconstruïa la majoria plurinacional; i, si no, tenia l’excusa perfecta per convocar eleccions i cridar a la mobilització social. És el que va fer: avançar els comicis per demanar una majoria àmplia d’esquerres i donar resposta al problema de l’habitatge després de vuit anys de govern. El PSOE ho fia tot a aquesta promesa per remuntar aquest 29-N, en una partida electoral que pot ser la darrera del sanchisme en funció del resultat.

Necessites un 'kit Villarejo'? (se abre en una pestaña nueva)

A La tienda del espía –al carrer d’Aragó quasi cantonada amb Balmes– gairebé el 100% de la gent que hi entra és perquè té algun problema. Pot ser laboral o sentimental, esclar, però també relacionat amb la cura de la gent gran, amb furts, amb veïns problemàtics i amb inseguretats personals. La Núria Mir n’és l’encarregada i admet que moltes vegades també fa de psicòloga. “Aquí entra molt poca gent a comprar regals per Nadal, la majoria a solucionar maldecaps”.

L'home que va voler ser enterrat dins d'un pot de Pringles (se abre en una pestaña nueva)

A principis de maig del 2008, tres germans van entrar en un dels locals que la cadena de supermercats Walgreens té a Cincinnati, als Estats Units. Van passejar-s’hi una estona fins a aturar-se a la lleixa de les patates Pringles. El seu pare, Frederic Baur, acabava de morir als 89 anys i els havia fet una última petició: volia que les seves cendres descansessin dins del curiós tub cilíndric que fa d’envàs d’aquesta coneguda marca de patates. “Els meus germans i jo vam debatre breument quin gust havíem de triar –recordava Larry Baur, el fill gran, en una entrevista a la revista Time –. Però jo vaig dir que havíem d’agafar les originals”. I així ho van fer.

Eduard Farelo protagonitza l'espot de la vaga general de l'11 de novembre (se abre en una pestaña nueva)

L'actor Eduard Farelo és el protagonista de l'espot de la vaga general de l'11 de novembre que el Sindicat de Llogateres ha fet públic 24 hores després que donés a conèixer la cançó Estimada Valentina , composta expressament per a la protesta. Segons el sindicat, el tema acumula més d'un milió i mig de visualitzacions a les plataformes digitals.

L'espot de la vaga del Sindicat de Llogateres (se abre en una pestaña nueva)

Bo social elèctric: qui el pot demanar i com aconseguir-lo (se abre en una pestaña nueva)

Les famílies nombroses amb el títol vigent, les llars amb alguna persona beneficiària de l’ingrés mínim vital (IMV), les persones o unitats de convivència amb rendes per sota dels límits establerts i els pensionistes que cobren la pensió mínima de jubilació o d’incapacitat permanent poden sol·licitar el bo social elèctric .