Prensa EspañolaTodas las noticias, un solo sitio

Remei de Ca la Fresca, la banda que sona diferent de tota la resta

AraGeneral2 min de lectura
Remei de Ca la Fresca, la banda que sona diferent de tota la resta

“Hi ha altres grups molt més del moment que nosaltres. O que estan, no ho sé, més en boca de tothom”. Ho diu, una mica aclaparada a causa de la pregunta, Xantal Rodríguez. És la cantant i lletrista de Remei de Ca la Fresca, un combo de rock d’Arbúcies amb poc més de sis anys de trajectòria. Hi ha raons objectives que conviden pensar que, realment, no siguin la banda del moment: no toquen en cap dels quatre o cinc festivals fotocopiats i multitudinaris que poblen la nostra geografia, amb –sempre– els mateixos noms, tampoc són els escollits per representar la cervesera de torn, ni col·leccionen xifres astronòmiques de reproduccions en línia. Això sí, tenen una cosa molt millor: són diferents de la resta. Proveu de trobar algú avui dia que en aquest país maridi, com ho fan ells, la visceralitat amb l’energia, la lisèrgia, la reivindicació, el magnetisme, la insurrecció. No cal que perdeu temps de cerca: no existeix. I hi afegim la hiperactivitat, perquè potser no són el grup del qual tothom parla si ens fixem només en xifres, però comencen novembre tornant d’una minigira britànica, presentant un documental al festival In-edit, publicant un nou EP de quatre cançons i celebrant un concert a la sala gran de Razzmatazz de Barcelona. Tot això en un parell de setmanes. I ara què? Qui et dona més?

“Hi ha altres grups molt més del moment que nosaltres. O que estan, no ho sé, més en boca de tothom”. Ho diu, una mica aclaparada a causa de la pregunta, Xantal Rodríguez. És la cantant i lletrista de Remei de Ca la Fresca, un combo de rock d’Arbúcies amb poc més de sis anys de trajectòria. Hi ha raons objectives que conviden pensar que, realment, no siguin la banda del moment: no toquen en cap dels quatre o cinc festivals fotocopiats i multitudinaris que poblen la nostra geografia, amb –sempre– els mateixos noms, tampoc són els escollits per representar la cervesera de torn, ni col·leccionen xifres astronòmiques de reproduccions en línia. Això sí, tenen una cosa molt millor: són diferents de la resta. Proveu de trobar algú avui dia que en aquest país maridi, com ho fan ells, la visceralitat amb l’energia, la lisèrgia, la reivindicació, el magnetisme, la insurrecció. No cal que perdeu temps de cerca: no existeix. I hi afegim la hiperactivitat, perquè potser no són el grup del qual tothom parla si ens fixem només en xifres, però comencen novembre tornant d’una minigira britànica, presentant un documental al festival In-edit, publicant un nou EP de quatre cançons i celebrant un concert a la sala gran de Razzmatazz de Barcelona. Tot això en un parell de setmanes. I ara què? Qui et dona més?

En la cola:

Compartir

AraEl texto completo está en el medio de origen.

Leer en Ara