El Niño s’enforteix i el Meteocat detecta els primers indicis d’un possible impacte a Europa

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) adverteix que El Niño, l’escalfament anòmal de les aigües superficials de l’oceà Pacífic equatorial, es va enfortint i que hi ha dos senyals atmosfèrics que indiquen que els efectes d’aquest fenomen podrien començar a arribar a Europa. Un és el debilitament del vòrtex polar –una gran circulació de vents molt intensos que gira al voltant de les regions polars– i l’altre és l’arribada a la península ibèrica d’un riu atmosfèric –una franja llarga de vapor d’aigua– procedent de regions tropicals. Aquest darrer fenomen podria tenir relació amb la borrasca Charles d’aquests dies.

El vòrtex polar i els rius atmosfèrics són fenòmens que es produeixen independentment d’El Niño, però l’escalfament anòmal del Pacífic equatorial els altera i afavoreix canvis en tots dos fenòmens. Aquesta incidència fa que tinguin característiques o trajectòries diferents de les habituals i que acabin repercutint en regions molt allunyades del Pacífic, fenomen que es coneix com a teleconnexió.

És en aquest context nou en què el Meteocat ha identificat que les conseqüències del vòrtex polar i els rius atmosfèrics podrien començar a impactar a Europa. És a dir, que l’escalfament del Pacífic, El Niño, tindria repercussions en l’oratge de casa nostra. A la península, les precipitacions intenses es concentrarien sobretot a la façana atlàntica, amb intensitat amb indrets com Portugal i Galícia. El sistema central d’Espanya faria de mur de contenció i ajudaria a apaivagar l’impacte als Països Catalans. Així i tot, els experts del Meteocat adverteixen que és un fenomen sense precedents i que cal ser curosos a l’hora de fer prediccions.

Primers indicis del Meteocat

Aquestes darreres setmanes, el Meteocat ha detectat que la circulació de l’Atlàntic Nord, sobretot la zona subtropical, s’altera. “S’ha començat a activar un mecanisme de circulació de vents i de masses d’aire que connecten directament la zona del Carib i del Pacífic amb la península ibèrica i el continent europeu”, explica Toni Barrera, tècnic de canvi climàtic del Meteocat.

I aquests canvis, què originen? “Que les borrasques que ens comencen a afectar o que ens podran afectar durant les setmanes i mesos vinents arribin carregades de molta més humitat de la que tindrien en una situació normal i, per tant, puguin tenir impactes importants en algunes zones de la península amb precipitacions abundants”, afegeix Barrera.

L’episodi d’El Niño del 2026-2027 s’ha anat intensificant i es considera tan fort que ja l’anomenen “super-Niño”. Segons les dades recollides pel Meteocat, les anomalies de temperatura de la superfície de la mar al Pacífic equatorial central i oriental superen actualment els tres graus, i les previsions indiquen que encara podrien augmentar les setmanes vinents. Aquesta intensitat no vol dir que es tradueixi en conseqüències excepcionals a Catalunya, atès que hi ha múltiples factors que poden reforçar, modular o fins i tot contrarestar la influència del Pacífic.

Un vòrtex polar més feble que El Niño altera

Un senyal és el possible debilitament del vòrtex polar, una extensa circulació de vents intensos a l’estratosfera que envolta les regions polars, sobretot durant els mesos freds. Quan és fort i estable, tendeix a mantenir l’aire més fred confinat a l’Àrtic. Però El Niño pot afeblir-lo o deformar-lo i després hi pot haver canvis en la circulació atmosfèrica que facilitin incursions d’aire àrtic cap a latituds més baixes.

Per tant, El Niño pot alterar la circulació dels vents a l’atmosfera. Aquests canvis poden fer que grans masses d’aire es desplacin i arribin fins a l’estratosfera, on poden desestabilitzar el vòrtex i causar un escalfament sobtat de les capes altes de l’atmosfera, tal com explica Vicent Altava, tècnic de recerca i modelització del Meteocat.

Infografia cedida pel Meteocat.

El Meteocat alerta que si aquests canvis s’arriben a propagar cap a les capes baixes de l’atmosfera poden modificar la circulació general de l’oest a l’hemisferi nord i alterar els patrons meteorològics de l’Atlàntic Nord, amb possibles repercussions sobre l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO), un dels principals patrons de variabilitat que condicionen el temps a Catalunya.

Reforçament del jet subtropical

El segon senyal a causa de l’enfortiment d’El Niño és el reforçament del jet subtropical, una franja estreta de vents molt intensos que circula a gran altitud i que influeix en la trajectòria de les borrasques i en el transport d’humitat entre regions diferents. Quan aquest aire humit és obligat a ascendir pot originar precipitacions molt abundants i persistents. Segons Barrera, el Meteocat ha observat que la intensitat d’El Niño ja ha alterat el jet subtropical i també la circulació dels vents a l’estratosfera, que “té relació amb possibles episodis o intrusions d’aire fred al continent europeu o al continent nord-americà”.

Aquesta setmana l’arribada de la borrasca Charles, un corredor que ha transportat grans quantitats de vapor d’aigua i que va descarregar amb força dimecres a la nit, ha estat amb tota probabilitat conseqüència d’un jet subtropical reforçat probablement per l’impacte del “super-Niño”, segons el Meteocat. En la imatge següent podeu observar el recorregut el jet polar i el jet subtropical. De color vermell, s’observen les precipitacions que han irromput a la península.

La coincidència de l’afebliment del vòrtex polar i l’activació del jet subtropical fa pensar que els mecanismes de teleconnexió entre el Pacífic tropical i Europa poden haver començat a actuar.

Quin impacte tindrà El Niño?

Les possibles repercussions d’El Niño sobre la circulació atmosfèrica europea acostumen a arribar amb retard, especialment durant l’hivern i la primavera. On hi ha el efectes més directes és a les regions tropicals, especialment a Indonèsia, Oceania, l’Amèrica del Sud i parts d’Àfrica. A Europa i a Catalunya, en canvi, la possible influència arriba de manera indirecta, per les anomenades teleconnexions atmosfèriques.

Les prediccions del Meteocat d’aquests mesos vinents fan pensar en una freqüència elevada de les situacions de vents del sud-oest, que poden afavorir l’arribada de precipitacions a Catalunya. Segons Barrera, aquest patró pot ajudar a recuperar la situació hídrica de la meitat nord-occidental del Principat, com ara la capçalera de les Nogueres i el Segre Mitjà, que ara es troben en una situació molt greu de sequera i amb la pluja podrien “recuperar la situació hídrica normal”.

El predomini de vents també pot tenir repercussions sobre les temperatures, amb domini d’una circulació de vents del sud-oest. “Són vents temperats que vénen del sud, de l’Atlàntic Nord i de la zona tropical. És una circulació que fa que tinguem un ambient o uns valors de la temperatura per damunt de la mitjana, que sigui un ambient càlid per a l’època”, diu Barrera.

El Meteocat alerta que l’evolució de l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord serà un dels elements que caldrà seguir, atès que condiciona bona part de la circulació atmosfèrica que afecta la península ibèrica. Tanmateix, la influència d’El Niño no es pot aïllar fàcilment en una regió com la Mediterrània occidental, marcada per una gran variabilitat climàtica.

Hi ha més factors que intervenen en la circulació atmosfèrica, com ara l’orografia, les situacions de blocatge atmosfèric, les adveccions i les depressions aïllades en nivells alts (DANA). Tot plegat fa difícil d’identificar un senyal clar i inequívoc d’El Niño en el nostre àmbit geogràfic.

No tot serà culpa d’El Niño

El Meteocat avisa que la intensitat excepcional de l’episodi actual pot fer que n’arribin els efectes a regions on habitualment no són tan perceptibles. Però el Meteocat remarca que no es pot assegurar que la intensitat excepcional del fenomen al Pacífic tingui necessàriament un impacte també excepcional a Catalunya.

El Meteocat també demana de distingir els possibles efectes d’El Niño dels de l’escalfament planetari. A Catalunya, l’augment de les temperatures, especialment durant l’estiu, la freqüència més alta i intensitat d’alguns efectes climàtics i l’augment dels episodis de sequera són conseqüències del canvi climàtic que hi serien igualment sense la presència d’aquest fenomen. Per tant, no es pot atribuir automàticament a El Niño qualsevol anomalia meteorològica dels mesos vinents.