El Tribunal de Comptes espanyol investiga la compra de l’àtic milionari d’Ayuso

El Tribunal de Comptes espanyol ha ordenat d’investigar la compra d’un àtic de 6,3 milions d’euros al carrer del General Martínez Campos de Madrid per part de l’empresa pública Planifica Madrid, dependent de la Comunitat de Madrid. El tribunal hi aprecia indicis d’un possible perjudici als fons públics.

En una resolució a què ha tingut accés Europa Press, la consellera de Comptes ha decidit d’elevar les actuacions a la secció d’enjudiciament perquè proposi el nomenament d’un delegat instructor. Haurà d’investigar les presumptes irregularitats denunciades i determinar si se’n poden derivar responsabilitats comptables.

“Els actors públics i denunciants han aportat elements indiciaris suficients per a considerar que l’adquisició de l’immoble qüestionat en aquesta acció pública podria haver ocasionat un dany o perjudici real i efectiu als cabals públics de la Comunitat de Madrid”, recull la interlocutòria.

La consellera considera que els fets denunciats no permeten de descartar l’existència d’un possible perjudici comptable. Per això, refusa d’arxivar les actuacions, tal com havien demanat la Comunitat de Madrid i la mateixa empresa pública Planifica.

Sense justificació prèvia

L’operació investigada es remunta al 14 d’abril, quan Planifica va formalitzar la compra de l’immoble per 6,3 milions d’euros. És un àtic d’ús residencial situat a l’última planta d’un edifici del número 35 del carrer del General Martínez Campos. L’habitatge té una superfície aproximada de 485 metres quadrats, dels quals uns 199 corresponen a la terrassa.

Les denúncies sostenen que la compra es va fer sense una justificació prèvia suficient, sense que constés cap expedient de necessitat anterior a l’operació i sense acreditar adequadament la vinculació de l’immoble amb les finalitats públiques de la societat. També qüestionen que s’adquirís per un preu superior al valor de mercat i que reunís les condicions necessàries per a l’ús administratiu o institucional que es va al·legar posteriorment.

La interlocutòria diu que l’operació es va fer sense que constés inicialment cap encàrrec formal de la Comunitat de Madrid ni cap memòria justificativa prèvia que acredités la necessitat d’adquirir l’immoble. La memòria que l’administració autonòmica va presentar posteriorment per justificar-ne la destinació institucional es va elaborar el 2 de juliol de 2026, gairebé tres mesos més tard de la compra-venda.

Segons la justificació presentada posteriorment, l’immoble s’havia de destinar a usos institucionals, amb espais de treball, descans i allotjament ocasional per a autoritats. Tanmateix, el Tribunal de Comptes qüestiona que aquesta finalitat encaixi amb l’objecte social de Planifica, perquè els estatuts de l’empresa vinculen l’adquisició i la gestió d’immobles a l’activitat administrativa de les conselleries i els organismes públics de la Comunitat de Madrid.

A més, la interlocutòria destaca que el contracte de lloguer signat entre Planifica i la Comunitat de Madrid el 28 de juliol de 2026 es va rescindir de mutu acord el 15 de setembre. L’administració havia comunicat que havia desaparegut la necessitat que justificava el lloguer. La Comunitat de Madrid no va arribar a fer servir l’immoble i posteriorment es va decidir de posar-lo a la venda.

Un possible sobrepreu i deficiències urbanístiques

Un altre aspecte que haurà d’aclarir la investigació és el possible sobrepreu de l’operació. La primera taxació encarregada a Gesvalt, del 13 de febrer de 2026, va valorar l’àtic en 6.242.884,19 euros, per sota dels 6,3 milions que va pagar Planifica. Les denúncies també indiquen més despeses possibles associades a l’operació i calculen que el perjudici econòmic podria ser de 437.058 euros, pel cap baix.

La Comunitat de Madrid i Planifica, per la seva banda, van defensar que no hi havia hagut cap sobrepreu i van aportar una segona taxació de Gesvalt, del 15 d’octubre, que elevava el valor de l’immoble a 6.320.341,26 euros perquè incorporava al càlcul una part de la terrassa tancada. També van al·legar que el preu de sortida fixat per a la venda, de 6.694.201 euros, permetria de recuperar la inversió.

Tanmateix, el tribunal considera que la primera licitació va restar deserta per manca d’ofertes i que l’immoble continua sense trobar comprador. Aquesta circumstància podria indicar que el mercat no ha acceptat el preu establert.

La resolució també recull les denúncies sobre possibles irregularitats urbanístiques en el tancament d’una part de la terrassa, fet entre el 2007 i el 2010. Segons un informe arquitectònic aportat a les actuacions, les obres podrien no tenir les autoritzacions necessàries. Això podria afectar la superfície interior legalment utilitzable, el valor real de l’immoble i les possibles despeses futures per a restablir la legalitat urbanística.

La fiscalia també havia demanat d’investigar-ho

La fiscalia es va pronunciar a favor de continuar les actuacions i va demanar dues vegades el nomenament d’un delegat instructor. Considerava que les al·legacions i la documentació aportades per la Comunitat de Madrid i Planifica no desvirtuaven, de moment, les irregularitats denunciades.

Totes dues entitats havien demanat d’arxivar el procediment. Defensaven que l’adquisició s’ajustava a l’activitat de Planifica, que el conseller delegat tenia prou facultats per a formalitzar-la i que no s’havia produït cap perjudici real als fons públics.

El Tribunal de Comptes considera, en canvi, que hi ha prou indicis per a investigar si la inversió de 6,3 milions d’euros tenia una finalitat pública legalment justificada i si va poder ocasionar un perjudici econòmic. La resolució precisa que la decisió “no prejutja l’existència d’irregularitats ni de responsabilitats comptables”, qüestions que s’hauran de determinar durant la investigació.

L’acció pública va ser promoguda per uns quants denunciants i s’hi han personat el grup parlamentari Més Madrid i el seu portaveu a l’assemblea autonòmica, a més de dos actors públics més, entre els quals hi ha l’advocat Javier Flores.

Flores ha dit a Europa Press que “la Comunitat de Madrid volia enterrar això sense que ningú mirés els papers”. I ha afegit: “Han posat els serveis jurídics de tots els madrilenys a defensar que no s’investigui una compra de 6,3 milions. El Tribunal de Comptes els ha dit que no.”

“Ayuso no pot continuar dient que aquí no hi ha res. Si s’ha perdut un sol euro, el pagaran de la seva butxaca els qui van decidir aquesta compra, no els madrilenys. Arribarem fins al final”, ha advertit.