Els vestits de la dissenyadora que va vestir Sara Montiel, Lola Flores i Carmen Sevilla

Tota l’escena desprèn una llum irreal. Quatre homes negres amb el pit descobert i en pantalons precaris aguanten canelobres i una figura clarament femenina s’alça imponent al capdamunt d’unes escales vermelles. En la penombra ja es distingeixen la corba d’un pit i l’angle d’un maluc, que el vestit –color xampany, escamat, cada cop més refulgent a mesura que es fa la llum– i la capa –verda, rectíssima– realcen amb precisió. El primer pla acaba de dibuixar un temps i un país: el tupè antigravitatori, la piga pintada, els llavis rosa-síndria, l’escot obreboques, les joies que no superen mig passeig per la Rambla i, sobretot, la cara, tan mítica, de Sarita Montiel.